Sect. Viola

Viola alba Besser

Viola hirta L.

Viola riviniana Rchb.

Viola alba Besser

(=Viola alba subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker, Viola alba subsp. scotophylla (Jord.) Nyman)

Viola típica, de fulles cordades, de flors no oloroses i sèpals obtusos, es discuteix l'existència de dues entitats: l'una més septentrional, que seria la subespècie típica i sinònima de Viola alba subsp. dehnhardtii i que inclouria les plantes del nord de la Península Ibèrica i l'altra més meridional (Viola alba subsp. scotophylla (Jord.) Nyman).

Viola alba Besser

Flor; herbassar, vorada d'alzinar montà, vers Joanetes, la Garrotxa, Catalunya, abril de 2010

Viola alba Besser

Plantes en flor; herbassar, vorada d'alzinar montà, vers Joanetes, la Garrotxa, Catalunya, abril de 2010

Viola hirta L., Sp. Pl.: 934 (1753)

Planta perenne acaule, que no sol arribar al pam., de fulles cordades i piloses, amb les estípules lanceolades i poc fimbriades, sèpals obtusos i de marge normalment ciliat.

Viola riviniana Rchb., Iconogr. Bot. Pl. Crit. 1: 81, tab. 95 figs. 202-203 (1823)

(=V. silvatica Fr. ex Hartm. in Bot. Not. 1841: 81 (1841), nom. illeg.; V. sylvestris subsp. riviniana (Rchb.) Tourlet, Cat. Pl. Vasc. Indre-et-Loire: 61 (1908); V. rupestris subsp. puberula (Lange) W. Becker in Oesterr. Bot. Z. 56: 189 (1906); V. silana Merino, Fl. Galicia 3: 521 (1909))

Viola caulescent, de fulles cordades i estípules lanceolades amb fimbries, sèpals aguts i amb apèndixs basals de més d'1 mm, tàxon molt proper a V. reichenbachiana Jord. ex Boreau que alguns autors inclouen en la mateixa espècie.